1.criticaràs 2.xafardejaràs 3.inventaràs 4. … (i ja me’n sortiran més que ara no estic molt inspirada).
A vegades m’agafen ganes d’inventar-me personatges ficticis al facebook (amb data de naixement, professió i escola on van estudiar inclosa). Primer, pel simple fet de sentir que tinc el poder de crear algo de zero que només jo sé que no és real. Segon, per anar posant missatges a les fotos i coses que publica la gent amb total impunitat. Un personatge, per exemple, seria un cabron, i aniria dient coses tipus:”¿pero cómo te atreves a colgar esta mierda de foto?”. Un altre personatge seria super-happy-flowers i aniria posant missatges rotllo: “tu comentario me ha hecho pensar en aquella frase de Jinsberg: la memoria olvida, y las flores se marchitan”. I així infinitament…
No sóc la primera que té aquestes idees. De fet, més d’un les ha fet realitat (també a l’era pre-facebook). Així que més que prestar atenció a les meves modestes excentricitats de florera, val la pena fixar-se en dues coses que em semblen genials, a cavall precisament, entre la creativitat i la perversitat:
-Crítica anónima: una web per enviar critíques a qui vulguis sense confessar qui ets. Em van parlar del projecte fa un temps i em va semblar brutal! Au, entra i “raja a tu gusto” 
-Joan Fontcuberta: fotògraf capaç d’inventar realitats a partir de la fotografia. Un dels seus molts exemples i potser el més sonat és el del projecte Sputnik (1997), on va crear a un astronauta rus del no res taaan bé (el prota de les fotos era, en realitat, ell) que fins i tot els del programa Cuarto Milenio s’ho van creure (no van ser els únics, aquí està molt ben explicat). Ara fan una exposició seva (de Fontcuberta! no dels milenio) a la Virreina.
PD: no cal que busqueu a Jinsberg a la wikipedia eh… 
