Això dels blogs és una mica com el gimnàs… quan perds el costum d’anar-hi costa tornar a agafar el ritme.
I van passant els dies i penses: “bé, demà… ara ja no ve d’aquí”. I aleshores li vols dir algú aquesta mateixa frase en castellà i t’atrapes:
-”bueno, mañana, ahora ya no viene de aquí”.
I notes una cara d’interrogant a l’altra banda del telèfon (pq estaves parlant per telèfon) i dius, ” a ver, como te lo cuento esto”. I com que la cosa va a pitjor decideixes dir directament: “bueno, es una expresión catalana que significa… mmm… que a estas alturas… mmm ” i et torna a sortir “ya no viene de aquí”!!!!
Algú té una traducció que no faci riure???
PD: dues més:
-”esto tiene que estar fixo” (pronunciat ficso)
-¿dónde está el enciamo?
I més…
-”Pásame el bolio”
-No es mi hermano, es mi cosino…
Sí, ja sé que aquestes dues “hay para alquilar sillas”
otra, otra!
- deja los platos en la pica
Otra más y fresquita, oida ayer: “Esto es un mal de cabeza”
Aquesta ja te uns dies… però no te desperdici…
“… ui, huya, huya, señora…”
Uixx una altre de molt bona…
“… tanto se vale…”
¿Tiene “priesegos”? Per dir préssecs…
“Cale” que hagamos tal cosa, en lloc de “hace falta”
Totalment d’acord amb això de la gimnàstica. Afegiria que arribat aquest punt, fins i tot, hom es planteja de donar-lo per acabat i encetar-ne un de nou, però llavors, es diu, val la pena? I tot allò començat? Ha de morir així, d’inanició, sense més ni més?