Japó. Setembre 2009

Japó té moltes cares: l’ultra-moderna, la tradicional,  la tranquila, la frenètica, la dels ryokans, la dels detalls, la dels centres comercials, la dels santuaris, la dels kymonos, la dels poblets petits, la de les ciutats futuristes, (espera que agafo aire), la dels carrers nets, la dels trens bala, la de la muntanya, la de la platja.

I també té molts peus. I moltes esquenes. I tot el que mires et sorprèn. I vols fer fotos de tot i et tornes mig boig. I te n’adones que llocs al món, n’hi ha molts, però que de Japó, només n’hi ha un.  I m’encanta que sigui tan únic, personal i intransferible.