Willifoggeando

Addicció: del ll. addictio, -ōnis, íd.] Tendència, inclinació forta, a alguna cosa.

Ho reconec, tinc una addicció (diuen que el primer pas és reconèixer-ho no?). I per molt que ho intento, no la supero. I ara, per un munt de coses en general i per cap en concret, estic amb el mono.

Ah per cert, que parlo de viatjar

Com que no puc fotre el camp a… no sé, Cabo Verde o a Jordània un parell de mesos, em conformo llegint blogs de gent que està fent una volta al món (diga-li volta, diga-li ruta, diga-li viatge llarg). I la veritat és que  no són pocs!!.

Un dels meus preferits és “Crónicas de una cámara“, sobretot per les fotos (tremendes). Però avui hi llegit una frase que, entre d’altres coses, m’ha fet enveja perquè m’hagués agradat escriure-la a mi (i això és un dels millors piropos q se li pot tirar a algú que escriu).

“Cuando ví el último atardecer cargado de naranjas (…), sólo podía preguntarme cómo seré capaz de reconstruirme a la vuelta si sigo dejándome trocitos de corazón por el mundo.”

Pues ya te digo yo – de bon rotllo- ¡que a la vuelta te va a costar un huevo reconstruirte!

Jo em vaig deixar un trosset de cor aquí, per exemple (i encara hi deu ser!  perquè almenys amb mi, no ha tornat)

Fernando de Noronha. Brasil