… és un blog domèstic.
No suporto els posts llargs. Em fan sentir culpable. Penso, va acaba de llegir-lo… però no puc tu. Serà que google m’ha tornat estúpida?
Perquè ningú se senti així llegint aquest blog, no penso publicar res que tingui més de 600 caràcters. A lo twitter però amb una mica més de generositat
I d’on ve lo de florero? Doncs és la meva reivindicació personal al dret a tenir vida domèstica. Vida més enllà de la feina. Perquè estar 10 hores tancat en una oficina no és tenir vida. I una servidora, que a part de currante, és una mica florero, ha decidit explicar aquí els problemes domèstics del dia a dia. Amb orgull i sense prejudicis. I així, donar-li un nou significat a la paraula domèstic, a anar al gimnàs o a quedar amb les amigues
Visca les conserves de bolets i les mermelades de poma i canyella! (ho sento, no ho he pogut evitar)