Cada vegada la cago menys, però quan la cago, em quedo a gust 
L’altre dia vaig deixar anar…:
“hay que prender una decisión”
(uuuuu, cada dia són pitjor!!!)
I em permeto el luxe de posar aquí les últimes que han arribat com a comentaris i que valen molt la pena:
-”Si más no” (del J.B.)
-”Haremos corto de x”, “todo justo ahora” i “Las piernas me hacen higo” (de l’Agus…)
Arxivat a General | Etiquetat castellà, català, Humor, traduccions | 4 Comentari »
Mai hagués pensat que els anuncis de cotxes m’inspirarien un post.
Aquest em dóna molt bon rotllo:
i aquest… també:
PD: no sé si és la música, el bon rotllo que transmeten o la realització… però m’agafen ganes de canviar-me el cotxe (i això és algo q no m’havia passat mai) i llargar-me (mmmm… això ja em passa més sovint).
Arxivat a General | Deixa un Comentari »
M’ha arribat per mail aquest qüestionari i tot i que normalment passo d’aquestes coses… m’he picat (serà pq últimament tinc certa obsessió amb el temps). Ho poso aquí per si algú s’anima a fer el mateix exercici de memòria:
No podemos predecir qué estarás haciendo exactamente dentro de un año, pero, ¿recuerdas qué hacías este mismo día del año pasado? ¿Y hace dos años? ¿Hasta dónde llega tu memoria?
La meva memòria arriba fins on arriben les meves agendes guardades:
26 de gener del 2008: era dissabte i tenia un sopar a casa una amiga (vaig portar tiramisú de postres).
26 de gener del 2007: em vaig trobar un bitllet de 50 € pel carrer (era divendres i tenia un sopar que m’ha fet recordar lo del bitllet, pq vaig convidar a les birres prèvies)
26 de gener del 2006: estava a Buenos Aires i vaig anar a veure tangos :O
26 de gener del 2005: NPI
RESULTAT: només puc tirar enrere 3 anys!!! 
Arxivat a General | Etiquetat agenda, memòria, temps | 2 Comentari »
Me la va recomanar el Roger amb un encertadíssim “t’agradarà”…
Slumdog milionare és l’última pel·li del director de “Trainspotting” que se n’ha anat fins a la Índia a rodar una història, entre moltes altres coses (bones), original. I en un dels moments de la pel·li, que passa en un tren, vaig jo i m’enrecordo d’una situació d’aquelles que se’t queden gravades…
Gaya, Índia. Interior tren. Dia
2 turistes pugen a un tren ple de gent. S’asseuen l’un davant de l’altre, en 2 seients individuals al costat de la finestra. Col·loquen 2 immenses motxilles entre ells, on aprofiten per recolzar les cames. Les 6 persones dels seients del costat no paren d’observar-los. Per evitar les mirades indiscretes dels índis i converses eternes giren el cap cap a la finestra, disposats a disfrutar del paissatge. Un dels 6 del costat, de no més de 20 anys, comença l’habitual ritual amb l’habitual pregunta.
Noi: Hey, where are you from?
Noia (per fer temps): sorry?
Noi (somriu): where are you from? Italy?
Noia (sèria, farta de sentir la mateixa pregunta): No, from Andorra
El tema és que si dius Barcelona, l’has cagat, perquè et comencen parlant del Barça, continues pel Ronaldinho i acabes explicant la teva vida, si estàs casat o solter i què hi fas a l’Índia. Però si contestes Andorra… els descoloques! No ho coneixen i en general, per vergonya a reconèixer la seva ignorància abandonen la conversa.
No és el cas…
Noi2 (amb la mirada brillant d’interès i un somriure sincer): Andorra? Where is that?
El que va començar com una conversa que cap dels dos turistes volia tenir va acabar amb unes divertidíssimes 2 hores de xerrera que en el seu moment vaig descriure així d’emocionada…
Varanassi ens ha fascinat des del primer moment en què vam trepitjar-la… i això que anàvem carregats amb les motxilles per uns carrerons minúsculs, plens de vaques i gent (…). Havíem arribat en tren des de Gaya (a unes 3 hores i mitja) on havíem conegut al Hazey i al Chotu, 2 nois indis que van fer que durant més de dues hores tot el vagó estigués pendent de nosaltres. Van començar amb el famós “where are you from” i vam acabar rient i parlant de criquet i de l’Índia (estan molt orgullosos del seu país!), aprenent indi i rient de la nostra estúpida pronunciació de paraules tan estúpides com nas i orella. Van acomiadar-se tristos dient que recordarien aquest dia tota la seva vida i vam adonar-nos que de moment, ens hem trobat amb gent encantadora en aquest país. Continua llegint aquí…
Ara afegiria que, si no recordo malament, un dels dos nois va dir “tan debò no haguèssim de baixar en aquesta parada per continuar parlant amb vosaltres més estona.”
I és que la Índia ja ho té això… és una autèntica caixa de sorpreses. Igual que Slumdog millionaire. S’estrena en breu… mireu-la
I de regal, una foto!
Arxivat a Cinema, Viatges | 2 Comentari »
Fa dies que tinc un post al cap que va i a ve a la seva voluntat i que, casualment, quan ve, no estic davant d’un ordinador ni tinc una llibreta a mà per apuntar-lo. Total, que sé que hi ha una cosa que fa temps que vull publicar, però no sé què és!!! Mana collons.
Com que el que espera, desespera, i no sé quan trigarà a passar el ja famós (per mi) post pel meu cap (que ja he definit com el post erràtic) tiro milles.
No suporto el propòsits d’any nou… són sempre típics, tòpics i en el fons una excusa camuflada per no sentir-nos culpables. Pensar que intentaràs fer algo sempre és millor que acceptar que tot i que saps que hauries de fer-ho, no ho faràs. I jo sóc més aviat d’aquests últims… diga’m realista. Però és que, si sempre m’ha costat aixecar-me d’hora, què em fa pensar que aquest any saltaré del llit amb alegria i energia per parar un tren a les 7 del matí? És que ni m’ho plantejo…
Per això quan algú es proposa algo i ho fa, es mereix tot el meu respecte i admiració. És el cas de l’Oriol, que ha engegat una web per analitzar la quantitat de paper que rep a la seva bústia i reflexionar sobre el reciclatge. M’agrada especialment que vagi posant el pes de tot el que va rebent i tinc curiositat per saber a quant arriba la dada a finals del 2009!
PD: Nano, no hem facis quedar malament i aguanta amb la teva interessant proposta almenys fins a final d’any eh! 
PD2: Netejar el forn es pot considerar com un propòsit d’any nou? Perquè això sí que és algo que se m’ha passat pel cap que hauria de fer abans que acabi el 2009 
Arxivat a Feines domèstiques, General | Etiquetat 2009, paper, propòsits, reciclatge | 1 comentari »
Fa uns mesos vaig començar a veure True blood, sèrie de vampirs d’argument interessant i original i l’última obra de l’autor de -la gran- A dos metros bajo tierra. He de confessar però que la vaig abandonar al tercer o quart capítol. L’excès de shorts apretadíssims i escots awonderbrats per una banda i un personatge femení que em posava dels nervis per l’altra, van fer que poses per davant altres sèries.
Tot i això se’m va quedar gravat que la música de la sèrie era bona. Que bona… boníssima. Ahir, després d’una maratoniana sessió vaig acabar de veure la primera temporada de True blood. I he de confessar que m’agrada. Tot i això, continua fent-me ràbia la Sookie i l’actriu que li dóna vida (Anna Paquin fent sempre la mateixa cara), però en canvi, no em passa el mateix amb els personatges masculins, bastant més profunds i menys atontats (ehem, ni amb els actors ). I s’ha confirmat que la BSO de la sèrie és bona, de fet, una de les millors coses de True Blood al costat de la careta, brutal, que aquí deixo…
La música és de Jace Everett, i de moment, no me la puc treure del cap… “I wanna do bad things with you…”
Arxivat a Sèries de TV, Viatges | Etiquetat música, sèries, true blood, tv, vampirs | 4 Comentari »
Hi ha una cosa que m’agrada fer quan arriba aquesta època… anar al cinema. Especialment aquells dies en què no sé ben bé on sóc, ni d’on vinc ni cap on vaig, i tinc la panxa massa plena com per moure’m gaire.
Tot i això mai m’havia plantejat anar al cine un 31 de desembre. Si algú vol fer-ho que vagi a veure aquesta pel·lícula: Looking for a midnight kiss (o el que és el mateix: Buscando un beso a medianoche). Pel·li que passa precisament, una nit de cap d’any i que em va agradar perquè és senzilla i real “como la vida misma”. Amb una barreja d’humor i de drama bastant equilibrada i aconseguida (atenció al principi) crec que és un bon plan per acabar l’any.
I ja que m’he posat a parlar de cine recomano Romanzo Criminale, pel·li que com l’última que vaig comentar de Wong Kar Wai (que per fi ha arribat al cinema!), ha trigat un munt de temps a estrenar-se. Si és que…
PD: Tot i que voldria ser més original… feliç 2009 a tothom!!!
Arxivat a Cinema | 1 comentari »
Hi ha dies en què les coses passen per davant teu a 300 km/h. I tu estàs allà, quiet, sense poder fer res. Les coses s’enfoquen i es desenfoquen. Ho mires tot però no veus res i com a molt, puges el volum de la música (si és que estàs escoltant música). En dies com aquests estàs descolocat, estressat o ficat en un AVE. I aleshores et ve al cap l’última traducció absurda que vas sentir fa dies però que, com moltes-moltes-moltes altres coses, se te n’havia anat del cap.
Hace frío. Ponte calcetines gruixudos.
Toma ya…
Més traduccións absurdes aquí
Arxivat a General, Viatges | Etiquetat ave, Humor, traducció, tren | 3 Comentari »
A veure com ho explico això. Estava jo a la cuina netejant la nevera i em disposava a canviar els papers de diari que poso als calaixos de la fruita-barra-verdura. Agafo el diari de divendres (passat) i doblego una de les fulles a la mida del calaix. Poso 4 taronges a sobre i pam! i se m’apareix Quim Monzó al costat d’un títol: Crisis y desparpajo (reflexión). Atreta per la paraula desparpajo (més que per la paraula crisis) començo a apartar taronges i a llegir.
Quina imatge eh… llegint entre taronges… En fi, aquí deixo un resum de la revelació de la meva nevera:
“… mucha crisis no debe de haber si el precio de la T-10 ha subido casi el 7% (…), si el Ayuntamiento se gasta, como si tal cosa, 214.000 euros en seis abetos ecológicos (…) si el Gobierno español acaba de pagar casi tres millones de euros por (…) el cuadro de Dalí que decora el despacho de Juan Carlos I (…)”
Tot i que la columna en qüestió es va publicar fa quasi una setmana i pot semblar que estigui passada, la meva nevera s’ha encarregat de mantenir-la fresca així que encara sou a temps de llegir-la i sospirar. En fi…
Arxivat a Feines domèstiques | Etiquetat crisis, nevera, quim monzó | 2 Comentari »
Avui a la ràdio, ahir al facebook, fa dies en una conversa…
-la que acabas de dejar ir
-no lo se bien bien (ben bé)
-esto es aceite en una luz
-ai, me hace cosa…
I l’estrella d’avui (m’hagués encantat sentir-ho en directe!!!):
-estás en lo amarillo del huevo :O
Arxivat a General | Etiquetat català-castellà, traducció | 2 Comentari »
