Feeds:
Entrades
Comentaris

És època de llistes amb el millor de l’any que acaba i de llistes amb propòsits per l’any que entra. Però que em posi escriure ara en aquest blog que tinc mig abandonat, no té res a veure ni amb una cosa ni amb l’altra. De fet, és pura coincidència.  O millor dit, el que és pura coincidència és que el primer cap de setmana de l’any m’hagi topat amb una pel·li, dues sèries i un llibre que m’han arrencat més d’un somriure.

La pel·li: “The Kids are All Right”. Està bé, i això ja és molt últimament.

Les sèries:

“Misfits” temporada 2. 7 capítols per tragar-se “del tirón”. ULL: spoiler en aquest tràiler si encara no heu vist la primera temporada.

“Californication” temporada 4. Hank Moody continua arrencant somriures…

El llibre: “Cosas que los nietos deberían saber” de Mark Oliver Everett

PD: s’accepten recomanacions de continguts similars.

PD2: I aprofito per fer una no-recomanació. El llibre “Sé lo qué estás pensando” és la super-merda-ventas més gran amb què m’he creuat mai.

Si no escric 4 coses del viatge en algun lloc, al final se m’oblidarà… Tant Síria com Jordània són dos països supersegurs i tranquils, fàcils de visitar i recomanables per qui tingui una setmana o dues i no vulgui anar molt lluny. Hi ha vols directes Barcelona – Amman uns 3 cops per setmana i hi ha bones ofertes. Però anem al gra, aquí va la ruta i unes fotos.

Jordània

  • Amman: mmm… capital amb pocs encants? sí
  • Madaba: mosaics, mosaics i més mosaics. Però per la seva proximitat a l’aeroport i perquè és molt tranquil és el lloc perfecte pel dia que arribes i/o el dia que marxes.
  • Petra: Amb un dia n’hi ha prou però val molt la pena estar-s’hi 2! El primer fas els clàssics i el segon, pots recórrer tranquil·lament els voltants on no deixes mai de veure façanes i coves que surten del no res. I si tens ganes de pujar muntanyes, hi ha un parell de recorreguts -explicats a totes les guies- que tot i el curro que suposen, valen molt la pena. Les vistes no tenen preu!
  • Wadi Rum: turístic? sí. guapo? sí. es pot visitar en grups petits? sí. A més, et trobes amb camells campant al seu aire que vénen a fer-te petons (o no).
  • Aqaba:  snorkell de qualitat al Mar roig. Però millor allotjar-se als hotels de les afores de la ciutat, on les platges són tranquil·les i poc massificades. això sí, ULL amb  la calor.
  • Mar mort: crec que val la pena allotjar-se en algun dels hotels de la costa del mar mort. ok, no és cap ganga, però la gent que ha fet la típica visita d’una hora s’ha agobiat per la calor, la sal… si estàs en un hotel en canvi, resulta molt més relaxant i això de flotar vulguis o no vulguis, és la bomba! I la posta de sol amb Israel  a l’atra banda és… es-pec-ta-cu-lar.

Síria

  • Damasc: encantats amb Damasc ens hi vam estar 5 dies. Potser ens vam passar, però s’ha de dir que la capital de Síria dóna molt de sí mateixa… Mesquites, mercats, bons restaurants,…
  • Hammah: la ciutat de les nories de fusta. Són xules, però a part d’això no hi ha gran cosa més. Si es té pressa es pot saltar.
  • Afamia: runes romanes. Espectacular i poc visitat. Una bona alternativa a Palmira
  • Alep: ciutat similar a Damasc, més tranquil·la això sí.
  • Llac Assad: no és fàcil arribar-hi i és un llac artificial. Però nosaltres vam agrair la capbussada a mig camí entre Alep i Palmira. Per arribar vam acabar contractant un taxi que ens anés parant allà on volíem.
  • Palmira: el hit de Síria! Mola però el millor són les vistes a la posta de sol des d’algun punt alt

A part de la ruta però, val molt la pena destacar la gastronomia i la gent! Quina delícia…

I més fotos aquí

Fotazos

Al Caixa Fòrum

Infància. Isabel Muñoz

Culebrons amb prestigi

Es tracta de liar la troca. Embolicar la trama amb nous personatges, nous conflictes i sorpreses d’última hora. Exactament el mateix que han fet i fan els culebrons de tota la vida. Per això enganxen tant.

Feia dies que no parlava de sèries així que aprofito i, destaco i recomano aquestes, que crec que tenen en comú que en totes elles hi passen coses políticament incorrectes. I això, està de moda, ja se sap…

Sons of anarchy: la dels “moteros” de Charming, els SOA. Conflictes entre bandes, familiars, amorosos… Comença bé i continua encara millor. Amb un punt easy rider que estava bastant oblidat (crec). M’agrada

Breaking Bad: la del profe de química que es converteix en traficant (el Roger ho explica molt bé aquí). El 21 de març comença la tercera temporada.

Nurse Jackie: una enfermera amb un codi deontòlogic dubtós. Amb la prota de Los Soprano i que torna també a finals de març.

Dexter: un clàssic. Però és que el final de la quarta em va deixar així :O

Esports d’hivern

Temperatura: -3º

Lloc: English Garten (Múnic)

Esport: Riversurf???

Temporada: Hivern 2009-2010

Temperatura: 20º

Lloc: Restaurant HAXNBAUER (Múnic)

Esport: Beure tanta cervesa com puguis

Temporada: Cap d’any 2009-2010

White collar

Nova sèrie per passar l’estona de la que de moment només puc dir que:

1. no està mal (el que he vist fins el moment és millor que Flash Forward)

2. el prota és el típic guaperes que et sona però no saps de què

3. m’agrada l’estil “Leonard Cohen” del guaperes del que parlava en el punt dos: armilles, barrets…

Ah, és la història d’un criminal amb una ment privilegiada (expert en falsificacions i coses per l’estil) que s’acaba ficant a l’FBI com a mà dreta del líder de la unitat de crims econòmics. Ahí lo dejo.

PD: només he vist 3 capítols…

Willifoggeando

Addicció: del ll. addictio, -ōnis, íd.] Tendència, inclinació forta, a alguna cosa.

Ho reconec, tinc una addicció (diuen que el primer pas és reconèixer-ho no?). I per molt que ho intento, no la supero. I ara, per un munt de coses en general i per cap en concret, estic amb el mono.

Ah per cert, que parlo de viatjar😉

Com que no puc fotre el camp a… no sé, Cabo Verde o a Jordània un parell de mesos, em conformo llegint blogs de gent que està fent una volta al món (diga-li volta, diga-li ruta, diga-li viatge llarg). I la veritat és que  no són pocs!!.

Un dels meus preferits és “Crónicas de una cámara“, sobretot per les fotos (tremendes). Però avui hi llegit una frase que, entre d’altres coses, m’ha fet enveja perquè m’hagués agradat escriure-la a mi (i això és un dels millors piropos q se li pot tirar a algú que escriu).

“Cuando ví el último atardecer cargado de naranjas (…), sólo podía preguntarme cómo seré capaz de reconstruirme a la vuelta si sigo dejándome trocitos de corazón por el mundo.”

Pues ya te digo yo – de bon rotllo- ¡que a la vuelta te va a costar un huevo reconstruirte!

Jo em vaig deixar un trosset de cor aquí, per exemple (i encara hi deu ser!  perquè almenys amb mi, no ha tornat)

Fernando de Noronha. Brasil

Fernando de Noronha. Brasil

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.