No es propósito para año nuevo

És època de llistes amb el millor de l’any que acaba i de llistes amb propòsits per l’any que entra. Però que em posi escriure ara en aquest blog que tinc mig abandonat, no té res a veure ni amb una cosa ni amb l’altra. De fet, és pura coincidència.  O millor dit, el que és pura coincidència és que el primer cap de setmana de l’any m’hagi topat amb una pel·li, dues sèries i un llibre que m’han arrencat més d’un somriure.

La pel·li: “The Kids are All Right”. Està bé, i això ja és molt últimament.

Les sèries:

“Misfits” temporada 2. 7 capítols per tragar-se “del tirón”. ULL: spoiler en aquest tràiler si encara no heu vist la primera temporada.

“Californication” temporada 4. Hank Moody continua arrencant somriures…

El llibre: “Cosas que los nietos deberían saber” de Mark Oliver Everett

PD: s’accepten recomanacions de continguts similars.

PD2: I aprofito per fer una no-recomanació. El llibre “Sé lo qué estás pensando” és la super-merda-ventas més gran amb què m’he creuat mai.

Síria i Jordània. O més aviat… Jordània i Síria

Si no escric 4 coses del viatge en algun lloc, al final se m’oblidarà… Tant Síria com Jordània són dos països supersegurs i tranquils, fàcils de visitar i recomanables per qui tingui una setmana o dues i no vulgui anar molt lluny. Hi ha vols directes Barcelona – Amman uns 3 cops per setmana i hi ha bones ofertes. Però anem al gra, aquí va la ruta i unes fotos.

Jordània

• Amman: mmm… capital amb pocs encants? sí

• Madaba: mosaics, mosaics i més mosaics. Però per la seva proximitat a l’aeroport i perquè és molt tranquil és el lloc perfecte pel dia que arribes i/o el dia que marxes.

• 

• Petra: Amb un dia n’hi ha prou però val molt la pena estar-s’hi 2! El primer fas els clàssics i el segon, pots recórrer tranquil·lament els voltants on no deixes mai de veure façanes i coves que surten del no res. I si tens ganes de pujar muntanyes, hi ha un parell de recorreguts -explicats a totes les guies- que tot i el curro que suposen, valen molt la pena. Les vistes no tenen preu!

• 

• Wadi Rum: turístic? sí. guapo? sí. es pot visitar en grups petits? sí. A més, et trobes amb camells campant al seu aire que vénen a fer-te petons (o no).

• 

• Aqaba:  snorkell de qualitat al Mar roig. Però millor allotjar-se als hotels de les afores de la ciutat, on les platges són tranquil·les i poc massificades. això sí, ULL amb  la calor.

• Mar mort: crec que val la pena allotjar-se en algun dels hotels de la costa del mar mort. ok, no és cap ganga, però la gent que ha fet la típica visita d’una hora s’ha agobiat per la calor, la sal… si estàs en un hotel en canvi, resulta molt més relaxant i això de flotar vulguis o no vulguis, és la bomba! I la posta de sol amb Israel  a l’atra banda és… es-pec-ta-cu-lar.
• 

Síria

• Damasc: encantats amb Damasc ens hi vam estar 5 dies. Potser ens vam passar, però s’ha de dir que la capital de Síria dóna molt de sí mateixa… Mesquites, mercats, bons restaurants,…
• 

• Hammah: la ciutat de les nories de fusta. Són xules, però a part d’això no hi ha gran cosa més. Si es té pressa es pot saltar.
• 

• Afamia: runes romanes. Espectacular i poc visitat. Una bona alternativa a Palmira

• Alep: ciutat similar a Damasc, més tranquil·la això sí.

• Llac Assad: no és fàcil arribar-hi i és un llac artificial. Però nosaltres vam agrair la capbussada a mig camí entre Alep i Palmira. Per arribar vam acabar contractant un taxi que ens anés parant allà on volíem.
• 

• Palmira: el hit de Síria! Mola però el millor són les vistes a la posta de sol des d’algun punt alt
• 

A part de la ruta però, val molt la pena destacar la gastronomia i la gent! Quina delícia…

I més fotos aquí

Fotazos

Al Caixa Fòrum

Culebrons amb prestigi

Es tracta de liar la troca. Embolicar la trama amb nous personatges, nous conflictes i sorpreses d’última hora. Exactament el mateix que han fet i fan els culebrons de tota la vida. Per això enganxen tant.

Feia dies que no parlava de sèries així que aprofito i, destaco i recomano aquestes, que crec que tenen en comú que en totes elles hi passen coses políticament incorrectes. I això, està de moda, ja se sap…

–Sons of anarchy: la dels “moteros” de Charming, els SOA. Conflictes entre bandes, familiars, amorosos… Comença bé i continua encara millor. Amb un punt easy rider que estava bastant oblidat (crec). M’agrada

–Breaking Bad: la del profe de química que es converteix en traficant (el Roger ho explica molt bé aquí). El 21 de març comença la tercera temporada.

–Nurse Jackie: una enfermera amb un codi deontòlogic dubtós. Amb la prota de Los Soprano i que torna també a finals de març.

–Dexter: un clàssic. Però és que el final de la quarta em va deixar així :O

Esports d’hivern

Temperatura: -3º

Lloc: English Garten (Múnic)

Esport: Riversurf???

Temporada: Hivern 2009-2010

Temperatura: 20º

Lloc: Restaurant HAXNBAUER (Múnic)

Esport: Beure tanta cervesa com puguis

Temporada: Cap d’any 2009-2010

White collar

Nova sèrie per passar l’estona de la que de moment només puc dir que:

1. no està mal (el que he vist fins el moment és millor que Flash Forward)

2. el prota és el típic guaperes que et sona però no saps de què

3. m’agrada l’estil “Leonard Cohen” del guaperes del que parlava en el punt dos: armilles, barrets…

Ah, és la història d’un criminal amb una ment privilegiada (expert en falsificacions i coses per l’estil) que s’acaba ficant a l’FBI com a mà dreta del líder de la unitat de crims econòmics. Ahí lo dejo.

PD: només he vist 3 capítols…

Willifoggeando

Addicció: del ll. addictio, -ōnis, íd.] Tendència, inclinació forta, a alguna cosa.

Ho reconec, tinc una addicció (diuen que el primer pas és reconèixer-ho no?). I per molt que ho intento, no la supero. I ara, per un munt de coses en general i per cap en concret, estic amb el mono.

Ah per cert, que parlo de viatjar 😉

Com que no puc fotre el camp a… no sé, Cabo Verde o a Jordània un parell de mesos, em conformo llegint blogs de gent que està fent una volta al món (diga-li volta, diga-li ruta, diga-li viatge llarg). I la veritat és que  no són pocs!!.

Un dels meus preferits és “Crónicas de una cámara“, sobretot per les fotos (tremendes). Però avui hi llegit una frase que, entre d’altres coses, m’ha fet enveja perquè m’hagués agradat escriure-la a mi (i això és un dels millors piropos q se li pot tirar a algú que escriu).

“Cuando ví el último atardecer cargado de naranjas (…), sólo podía preguntarme cómo seré capaz de reconstruirme a la vuelta si sigo dejándome trocitos de corazón por el mundo.”

Pues ya te digo yo – de bon rotllo- ¡que a la vuelta te va a costar un huevo reconstruirte!

Jo em vaig deixar un trosset de cor aquí, per exemple (i encara hi deu ser!  perquè almenys amb mi, no ha tornat)

Fernando de Noronha. Brasil

Japó. La ruta

Per si algú planeja un viatge a Japó aquí deixo la nostra ruta… potser ajuda. O potser no.

Tòquio

Ciutat que es mereix un post ella soleta. Quina meravella. Ens hi vam estar 12 dies! Els barris de Naka-meguro, Ebisu i Daikanyama ens van encantar. Dels típics vam repetir vàries vegades a Harajuku i Shibuya. Ah, i unes birres amb edamame i yakitori sota les vies de tren (Yurakucho, a Ginza) al vespre… no tenen preu!

Ens vam allotjar a un ryokan (hotel tradicional) força recomanable. Només té una pega: està situat una mica enmig del no-res: Andon Ryokan (a Asakusa)

Takayama

Poblet tradicional i tranquil ple de temples i excursions pels voltants. És un d’aquests llocs de “llogar un bici i perdre’s” o el punt de sortida per anar al poble de Shirakawa-go, ple de masies de fa mil anys. Recomanable

Shirakawa-go

Ens vam allotjar al J-hoppers hostel (n’hi ha per tot el país). Net, lloguen bicis, econòmic, cuina, bla, bla, bla

Kanazawa

Típica ciutat japonesa: neta, ben organitzada, amb una estació de trens impressionant, amb uns jardins increïbles (i famosos a tot el país), castell antic, carrers de geishes, museu d’art contemporani on fer el xafarder…   Bon punt de partida per anar a la península de Noto-hanto (tot i que no vam aconseguir trobar més gent per llogar un cotxe i no ho vam visitar).

Per dormir: Namaste guesthouse. El tio que la porta, ens va caure de perles. Molt majo. Evidentment la recomanem 😉

Kyoto

Temples, temples i més temples. Vam flipar amb les toriis de Fushimi-Inari (a una estoneta en tren des de Kyoto).

Toriis de Fushimi-Inari

Otawa

Una ciutat més? Potser sí però nosaltres vam passar-hi un parell de nits i des d’aquí vam anar a Nara i vam visitar l’Aquari. Sí, vam fer el guiri al 100% i no va estar gens malament.

Otawa vista des de l'edifici Umeda

Himeji

Només vam parar per veure el castell i vam seguir ruta. Val la pena, of course

Hiroshima

Sí, tot el tema de la bomba atòmica posa els pèls de punta. I des d’aquí visita obligada a Miyajima. Una illa petita i tranquila (tot i que megaturística!) on veure la famosa Tori flotant.

Kinosaki Onsen

La “guinda del pastel”. Poblet petit, amb un riu vorejat d’arbres i la gent passejant-se amb el yukata pel carrer anant d’ onsen en onsen (balnearis d’aigues termals). Geniaaaaaaaaaal!

Aquí ens vam permetre el luxe de domir en un ryokan tradicional amb sopar i esmorzar a l’habitació: Mikuniya

Amanohashidate

I la sopresa del viatge. Hi vam anar quasi per casualitat i vam treure’n: un més que agradable passeig amb bici, picnic a la platja, vistes de la zona des de la part alta, allotjament a un hostel típicament japonès (apartat de tot i bastant bàsic) on vam acabar jugant a l’UNO amb uns japonesos encantadors.

Llengua de sorra d'Amanohashidate

Per moure’s pel país: IMPRESCINDIBLE el Japan Rail Pass

MENJAR: uff… brutal i en general, econòmic

Pressupost: pots menjar per 5 € i dormir per 40-60 € habitació doble

Més fotos aquí

Japó. Setembre 2009

Japó té moltes cares: l’ultra-moderna, la tradicional,  la tranquila, la frenètica, la dels ryokans, la dels detalls, la dels centres comercials, la dels santuaris, la dels kymonos, la dels poblets petits, la de les ciutats futuristes, (espera que agafo aire), la dels carrers nets, la dels trens bala, la de la muntanya, la de la platja.

I també té molts peus. I moltes esquenes. I tot el que mires et sorprèn. I vols fer fotos de tot i et tornes mig boig. I te n’adones que llocs al món, n’hi ha molts, però que de Japó, només n’hi ha un.  I m’encanta que sigui tan únic, personal i intransferible.

Un casament a Tokyo…

Núvia al temple de Meiji-jingu. Tòkio.